Lliçó inaugural del curs 2010-2011
Sergi Belbel reivindica la creació com un
espai de llibertat 

El dramaturg, director d’escena i director del Teatre Nacional de Catalunya, Sergi Belbel, ha llegit aquest matí la lliçó inaugural del curs acadèmic 2010-2011 davant de professors i alumnes que omplien el Teatre Ovidi Montllor. Belbel ha reivindicat l’espai de creació com a espai de llibertat que només necessita d’una idea feliç, i ha destacat com una de les seves missions el retrat de la infelicitat quan és causada per la falta o limitació d’aquesta llibertat.

La intervenció de Belbel ha anat precedida de les paraules del director general de l’Institut del Teatre, Jordi Font, qui ha destacat el paper del centre com a aposta pública per la qualitat i l’autoexigència i ha animat els nous alumnes a “volar artísticament més alt que els seus predecessors”. Font ha presentat Sergi Belbel recordant el seu pas per l’Institut del Teatre com a professor del departament de direcció i dramatúrgia del 1988 fins el 2006, quan va ocupar el càrrec de director artístic del Teatre Nacional de Catalunya.

Belbel ha adreçat als nous alumnes de l’Institut del Teatre un missatge encoratjador per combatre la crisi, en temps en els que, segons ell, “ser jove és un valor afegit relatiu” i ha reconegut que a la seva generació li va ser més fàcil tirar endavant. Tot i així, ha fet una crida a vèncer el derrotisme i ha mencionat factors que malgrat les circumstàncies conviden a l’optimisme, com ara el fet que en la present temporada s’hagin inaugurat a Barcelona quatre teatre nous.

Contra la crisi, imaginació
El director artístic del TNC ha assegurat que sempre ha sentit dir que el teatre està en crisi i que en aquestes circumstàncies el millor remei és la imaginació; per això ha establert una comparació entre la creació i la infantesa, recomanant als futurs professionals de les arts escèniques que imitin com fan els infants i siguin tafaners, que entenguin el procés creatiu com un joc (recordant la traducció d’actuar al francès –jouer-, i l’anglès -to play) i, sobretot, que somiïn sense limitacions.

Belbel ha manifestat que el teatre no morirà mentre hi hagi persones disposades a compartir coses en viu i ha celebrat l’arribada de noves veus a la dramatúrgia, en un fenomen sense precedents, citant fins a 26 noms d’autors i autores sorgits recentment de l’Institut del Teatre. A més, per a Belbel dos fets més demostren que l’autoria passa per un moment de reconeixement: d’una banda la profusió d’autors catalans que estrenen a l’estranger i, d’altre, el fet que quatre dels darrers premis Nobel hagin estat també autors de teatre.

Barcelona 25 d'octubre de 2010